dijous, 26 de desembre de 2013

Lluç al forn amb picada i gambes

Avui pel dinar de Nadal hem apostat per un plat principal senzill, ràpid i lleuger. Per aquest dinar tan important per a la família sempre fem molts (masses) entrants i aperitius i llavors no hi ha qui arribi als postres! XD Per això era imprescindible, ja que no podia eliminar entrants pq ma mare em mata hahah, intentar fer plats més lleugers.


Ingredients (per a 4 persones):
  • un parell de rodanxes de lluç per comensal
  • 3 gambes per cap
  • 4 alls
  • 4 cullerades de julivert picat
  • suc d'una llimona
  • mitja copa de vi blanc
  • oli d'oliva
  • sal
  • Salsa holandesa per acompanyar
Procediment:
  1. Per començar hem de preescalfar el forn a 200ºC. Rentarem les rodanxes de lluç i els col·locarem en una safata apta per al forn, al voltant del lluç hi posarem les gambes.
  2. Picarem l'all i el julivert. Els posarem en un bol i hi afegirem el suc de la llimona, sal, oli d'oliva i mitja copa de vi blanc. Mesclarem la picada i l'escamparem per sobre del lluç i les gambes.
  3. Quan ho tinguem tot, introduirem la safata al forn, abaixarem la temperatura fins 180ºC i ho deixarem coure durant 20-30 min.
  4. Per servir el plat hi col·locarem un parell de rodanxes de lluç, unes gambes per sobre i ho servirem ben calent. Podem acompanyar-ho de salsa holandesa i una copa de vi blanc.
Bon profit!

Salsa holandesa

La salsa holandesa és una emulsió elaborada amb mantega i suc de llimona que empra rovells d'ou com a emulsionant. Es tracta d'una salsa d'origen francès tot i que el seu nom faci referència a un origen neerlandès. La salsa holandesa és l'ingredient principal dels ous Benedict i s'usa també com a acompanyament d'amanides, marisc i peixos.


Ingredients:
  • 200 g de mantega clarificada*
  • 3 rovells
  • suc de mitja llimona
  • sal i pebre al gust
Procediment:
  1. Per començar haurem de clarificar la mantega (es pot fer amb antelació). Així que haurem de fondre la mantega en un cassó a foc baix. Un cop estigui totalment fosa (sense moure-la!, que es fongui ella sola), es formarà una espuma a la superfície que haurem de retirar amb una cullera i un sediment làctic (sèrum) que es dipositarà al fons.
  2. Un cop haguem retirat tota la espuma (impureses), haurem d'abocar la mantega en un bol amb molt de compte per a que no caigui el sèrum dipositat al fons del cassó. Haurem d'obtenir una mantega clara, lleugerament apareguda a l'oli d'oliva.
  3. Reservarem la mantega clarificada i deixarem que es temperi.
  4. La salsa l'haurem de fer al bany maria, col·locant un bol dins d'un cassó amb aigua a foc mitjà. A dins del bol hi col·locarem els rovells i ho remourem constantment amb unes varilles mentre la calor augmenta progressivament. La salsa s'emulsionarà a poc a poc, en 8 min aproximadament estarà feta. (No és imprescindible fer la salsa al bany maria, es pot fer directament sobre el foc, encara que és més difícil de control·lar, ja que la temperatura de la salsa no pot superar els 65ºC). Hem d'obtenir una salsa llisa i cremosa.
  5. Llavors hem de retirar-la del foc i hi agregarem la mantega clarificada, poc a poc, sense deixar de barrejar amb les varilles.
  6. Finalment incorporarem la sal i el suc de llimona (la textura resultant és similar a la de la maionesa).
Notes:
  • Clarificar la mantega és un procés pel qual es separa el greix del sèrum, el resultat és una mantega que suporta unes temperatures més altes sense cremar-se. En el procés de clarificació es perd aproximadament un 20% del pes. Però això varia en funció de la qualitat de la mantega comprada. En principi si volem 100 g de mantega clarificada hauríem d'usar 120 g de mantega. Ara bé, jo que vaig usar mantega sense sal del Mercadona vaig necessitar 250 g de mantega per obtenir 150 g de mantega clarificada. Així que compte amb la qualitat!
  • La salsa holandesa és una salsa d'un alt grau de dificultat ja que és inestable i es sol tallar amb facilitat, tot i que l'elaboració és senzilla. Un cop feta és aconsellable mantenir-la al voltant dels 40 ºC ja que tant el fred com la calor excessives poden fer que es talli. Si això passés, hi afegiríem una mica d'aigua temperada i ho batríem. Si no funcionés hauríem de tornar-la a muntar en un nou bol i un altre rovell. Hi afegiríem la salsa holandesa tallada a poc a poc, batríem i ho tornaríem a muntar.
  • La mantega clarificada es conserva bé a la nevera durant unes quantes setmanes.
Font (amb fotos pas a pas): http://www.elpetitchef.com/recetas/124.html

dissabte, 21 de desembre de 2013

Piadines de mozzarella, albergínia, carbassó, ceba i xampinyons

Sento moltíssim haver tingut el blog tan abandonat. Però tinc una bona raó, hahah
Crec que no ho havia arribat a escriure per aquí, però finalment al setembre vaig acabar la carrera! Així que ja sóc llicenciada en Química! I això m'ha tret una bona càrrega de sobre, ara ja sóc lliure, per fi! :D
Des de llavors he estat buscant feina, com tothom, ja se sap... Les coses no pintaven massa bé ja que per tot arreu demanaven molta experiència ^^" Alhora que cuinava una mica més, però no m'acabava de motivar, per això vaig abandonar una mica tot això...
Així que vaig aprofitar les hores mortes d'estar a l'atur fent una mica d'esport que ja em tocava! També vaig aprofitar per començar a aprendre italià i ha resultat una llengua que em té enamoradíssima i he estat estudiant un curset enfocat a la indústria farmacèutica que vaig acabar el passat dia 16...
I bé, després de 4 mesos estant a l'atur... M'ha arribat el millor regal de Nadal que podia rebre! M'han agafat per treballar en una empresa que es dedica a investigar, desenvolupar, produir i distribuir productes per a la salut i serveis sanitaris a nivell mundial. Em queda prop de casa i començo al gener! Així que no puc estar més contenta!!!! ^^ 


És per això que guardava aquesta recepta per una ocasió especial i crec que ha arribat el dia! No és cap plat festiu que s'adigui a aquestes festes... Però està boníssima i això és el que importa!
Les piadines són uns pans plans elaborats amb farina de blat d'origen italià. La majoria de les vegades se les presenta plegades per la meitat i farcides de diferents maneres.

Ingredients (8-10 piadines):
  • 300 g de farina de força
  • 1 culleradeta de sal
  • 1 culleradeta de bicarbonat
  • 60 g de mantega
  • 160 g d'aigua (tèbia)
  • 1 albergínia
  • 1 carbassó
  • 500 g de xampinyons
  • 1 ceba gran o 2 petites
  • 200 g de mozzarella
Procediment:
  1. En un bol gros hi posarem la farina, la sal, el bicarbonat i la mantega en l'ordre indicat, excepte l'aigua. Els mesclarem amb els dits fins que la farina s'hagi impregnat del greix de la mantega.
  2. Llavors hi afegirem l'aigua a poc a poc, integrant-la. Si cal se'n pot afegir una mica més, depèn del tipus de farina que utilitzem.
  3. Amassarem dins del bol fins que sigui possible formar una bola. Passarem la massa a una superfície neta i seguirem amassant fins obtenir una massa homogènia i mal·leable  L'embolicarem amb un drap i la deixarem reposar durant 30 min.
  4. Seria bo començar a tallar les verdures ben primes, amb l'ajuda d'una mandolina si cal, i coure-les (a la planxa en el meu cas) amb una mica d'oli d'oliva i sal. Cal pensar que l'albergínia triga molt a coure's i si ens ho volem menjar tot calent, hem de fer més d'una cosa a la vegada. Després anirien els xampinyons i la ceba i per últim el carbassó. Aquí és on m'ha ajudat el meu "pinche" més obedient de tots: na Júlia, la meva germana petita.
  5. Passat els 30 min de repòs, dividirem la massa en 8 porcions d'igual mida, formarem boles amb cada una d'elles. Enfarinarem la superfície que farem servir i el corró, estirarem cada bola fins obtenir una làmina fina, intentant que ens quedi una forma el més circular possible. Per a que ens quedi perfecte, podem posar-hi un plat a sobre i retallar el que sobri amb un ganivet.
  6. Ho repetirem fins acabar amb totes les boles de massa (amb els retalls de massa m'han sortit dues piadines més, així que en total me n'han sortit deu). Segons les anem fent les podem col·locar una sobre l'altra, però sempre que estiguin ben enfarinades, sinó se'ns enganxaran.
  7. Llavors haurem de coure les piadines en una paella antiadherent (sense oli ni res) a foc mitjà durant un parell de minuts per a cada costat. Si no tenim el farcit preparat, es poden conservar bé les que ja estan fetes sota un drap, així aconseguirem que es mantinguin flexibles i calentes.
  8. Quan tinguem les piadines preparades, les farcirem posant una mica de mozzarella per tota la superfície de la piadina i just a sobre unes rodanxes d'albergínia, de xampinyons, de carbassó i de ceba. Per acabar, les posarem un minut al microones per aconseguir que la mozzarella es desfaci i tenir el dinar ben calentó.

Bon profit! :D

dijous, 14 de novembre de 2013

Avui la cosa va de truites

Com us vaig comentar en la entrada anterior, dissabte passat va ser la festa sorpresa d'aniversari de la meva iaia Rosita. Ella estava mirant el programa de la Teresa Campos quan tota la família va entrar de cop en el seu menjar i vam interrompre la cançó que cantava en Sergio Dalma per felicitar-la. No s'ho esperava gens!! Es va emocionar i tot :)
Com que era tot sorpresa, i ella viu a casa nostra, vam decidir que cadascú aportés alguna cosa, perquè sinó ens hauria vist massa estona a la cuina i hauria sospitat.
Nosaltres vam fer dues truites: una de carbassó, surimi i gambetes (la preferida d'en Jordi) i una altra d'espinacs i formatge de cabra. Les dues van ser un èxit ^^


Truita d'espinacs i formatge de cabra
Ingredients (26 cm):
  • Panses al gust (com que a nosaltres ens agraden molt, les tenim en un recipient. És per això que no sé quina quantitat vaig afegir-ne, només puc dir-vos que vaig afegir 7 grapadets XD)
  • mig rulo de formatge de cabra (l'altra ens la vam menjar per berenar, la meva germana és una "devora-formatges", però es pot afegir perfectament)
  • 500 g d'espinacs congelats
  • 1 ceba
  • 7 ous
Procediment:
  1. Per començar vam coure la ceba fins que va quedar tendra. Seguidament hi vam afegir els espinacs i les panses.
  2. Mentre es coïa tot, en un bol, vam batre els ous amb un pessic de sal. Quan el que hi havia a la paella va estar fet, ho vam abocar en el bol i ho vam mesclar per tal d'integrar bé la mescla. Va ser llavors quan hi vam agregar el formatge de cabra tallat en dauets petits.
  3. Llavors ho vam retornar a la paella i a foc mitjà vam coure la truita.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 

Truita de carbassó, surimi i gambes
Ingredients (26 cm):
  • 1 carbassó gros
  • 400 g de gambetes
  • 250 g de surimi (baretes de cranc)
  • 7 ous
  • oli d'oliva, sal
Procediment:
  1. Per començar vam pelar i tallar el carbassó en trossos petits i els vam coure a la paella, després de salar-ho amb una mica de sal. Un cop va estar cuit, hi vam afegir les gambetes i el surimi també tallat en porcions d'un parell de centímetres i just hi vam donar un parell de voltes en la paella, també vam aprofitar per rectificar el gust de sal, ja que la mescla tendeix a ser "dolça".
  2. Mentre es coïa tot, en un bol, vam batre els ous amb un pessic de sal. Quan el que hi havia a la paella va estar fet, ho vam abocar en el bol i ho vam mesclar per tal d'integrar bé la mescla.
  3. Llavors ho vam retornar a la paella i a foc mitjà vam coure la truita.
Bon profit!

dissabte, 9 de novembre de 2013

Pastís de crema Boston (Boston cream pie)

Avui és l'aniversari de la meva iaia, fa 79 anys. Ella no ho sap, però anit hi ha una festa sorpresa per celebrar-ho. No s'ensuma res, perquè demà ens invita a tota la família a dinar a un restaurant. Tot i que m'ha vist traginant per la cuina amunt i avall, fent aquest pastís XD Es pensa que serà per berenar, després del dinar de demà. Però està ben equivocada!!

Anem al tema!

Ingredients (motlle de 24 cm):
Pa de pessic:
  • 175 g de mantega
  • 175 g de sucre
  • 175 g de farina
  • 1 culleradeta de llevat
  • 1 culleradeta d'essència de vainilla
  • 3 ous

Crema pastissera:

  • 500 ml de llet
  • 100 g de sucre
  • 4 ous
  • 40 g de maizena
  • 1 culleradeta d'essència de vainilla
  • un pessic de sal
Cobertura:
  • 150 g de xocolata negra
  • 100 ml de nata
Procediment:
  1. Crema Pastissera: Aquesta recepta s'ha de preparar amb un dia d'antelació per tal d'aconseguir la textura adequada de la crema pastissera, és per això que jo el vaig començar ahir. Així doncs, hem d'agafar un recipient apte per anar al foc (casso) on hi introduirem tots els ingredients per fer la crema junts, els batrem amb la batedora per tal d'integrar-los i obtenir una crema fina sense grumolls.
  2. Llavors ho portarem al foc i ho remourem constantment fins que espesseixi. Finalment, serà qüestió de reservar-ho a la nevera fins a l'hora de servir. (Per evitar que se'ns formi cap pel·lícula en la superfície, és molt útil cobrir-ho amb paper film, tocant la crema).
  3. Pa de pessicPer començar hem de preescalfar el forn a 180ºC. Seguidament haurem de batre la mantega fins que blanquegi i estigui lleugera i esponjosa.
  4. Després haurem d'agregar un a un els ous, sense deixar de remenar. A continuació, afegirem la vainilla i batrem bé fins que la massa estigui ben integrada.
  5. Llavors hi incorporarem la farina i el llevat, tamisats. Haurem de mesclar-ho tot amb moviments d'amunt a baix fins a obtenir una massa homogènia.
  6. Finalment repartirem la massa al motlle i ho courem durant 20-25 min, o bé, fins que el pa de pessic estigui daurat; sabrem que està cuit introduint-hi un escuradents.
  7. Després haurem de deixar refredar el pa de pessic en una reixeta i quan estigui fred el tallarem en dos i podrem procedir al muntatge. Veureu que té una textura molt esponjosa.
  8. Muntatge: Un cop tenim la crema pastissera preparada i el pa de pessic fred, hem de tallar-lo per la meitat. En un dels costats hi estendrem la crema pastissera sense arribar a l'extrem i a continuació, a sobre de la crema, hi posarem l'altre capa de pa de pessic. Pressionarem una mica, lleugerament, fins que comenci a veure's la crema, és a dir, que hagi quedat ben repartida per tot el pastís. Llavors ho reservarem per preparar la cobertura.
  9. Cobertura: Hem de desfer la xocolata, ja sigui al bany maria o al microones (en curtes tandes de pocs segons, per evitar que se'ns cremi) i quan estigui fosa, li addicionarem la nata a temperatura ambient. Ho barrejarem manualment amb una vareta, fins que estigui tot integrat. Haurem de deixar que perdi la calor i que la mescla s'espesseixi una mica i agafi cos, llavors l'abocarem a sobre el pastís i amb l'ajuda d'una espàtula o ganivet llis, l'estendrem per tota la superfície deixant caure la xocolata sobrant pels costats.

Bon profit!

divendres, 8 de novembre de 2013

Crema pastissera



Ingredients per a la crema
  • 500 ml de llet
  • 100 g de sucre
  • una beina de vainilla
  • 40 g de maizena (farina de blat de moro)
  • 4 ous
  • un pessic de sal
Procediment (surten 750 g aprox.)
  1. Per començar a fer-la, hem de col·locar tots els ingredients en un casso i els batrem bé amb la batedora, així evitarem que se'ns formin grumolls.
  2. Llavors ho portarem al foc (foc mitjà-baix) i ho remourem constantment fins que espesseixi.
  3. Finalment, serà qüestió de reservar-ho a la nevera fins a l'hora de servir. (Per evitar que se'ns formi cap pel·lícula en la superfície, és molt útil cobrir-ho amb paper film, tocant la crema).

dilluns, 4 de novembre de 2013

Pasta amb moniato i tomàquets

A casa ens agraden moltíssim els moniatos, per mi, són el millor de la tardor... Acabats de coure al forn, menjats per postres són la millor delícia ara que ja comença a venir el fred. La tardor és una de les meves estacions preferides perquè els arbres s'engalanen d'ocres, grocs i vermells, no ho sé, la trobo simplement fascinant :) Llàstima que amb el temps perdin les fulles i cada cop faci més fred. Per sort aviat podré recuperar la meva bufanda del fons de l'armari, quina il·lusió! :D


En fi, després d'haver menjat panellets i moniatos al forn durant aquest cap de setmana, per Tots Sants, he pensat que podíem provar de menjar moniatos d'alguna forma diferent! I ha sortit això XD

Ingredients (4 persones):
  • 300 - 400 g d'espaguetis
  • 3 moniatos petits
  • 2 tomàquets
  • 1/2 pebrot vermell
  • 1 ceba
  • oli d'oliva
  • sal, julivert, orenga
Procediment:
  1. Per començar hem de picar la ceba i coure-la fins que estigui cuita, a foc baix. Mentre la ceba es cou, hem de ratllar el tomàquet i sofregir-lo amb la ceba i hi agregarem una cullerada d'orenga.
  2. Mentrestant, hem de tallar els moniatos i el pebrot en trossets ben petits. Un cop tallats, els afegirem a la paella amb el sofregit i els courem a foc baix, per tal que el moniato quedi cuit i alhora ben tendre.
  3. Mentre fem els moniatos, hem de bullir la pasta seguint les indicacions del fabricant en una olla amb aigua bullent i sal. Ho haurem d'anar removent de tant en tant per tal d'evitar que se'ns enganxi la pasta al fons.
  4. Quan la pasta estigui cuita, l'escorrerem i la repartirem als plats. Llavors només caldrà posar el farcit per sobre la pasta i degustar calent.
Bon profit!

divendres, 25 d’octubre de 2013

Amanida alvernesa de formatge blau i raïm

L'amanida d'avui  porta un formatge molt especial portat per un amic d'en Jordi que ha tornat de viatge des d'Alvèrnia, regió famosa, entre d'altres coses, pel Blau d'Alvèrnia. Aquest formatge té un sabor fort i aromàtic que sembla contenir el sabor de les herbes que creixen per aquesta zona volcànica del sud francès. 


Ingredients:
  • amanida variada
  • raïm
  • poma golden
  • nous
  • panses
  • formatge blau alvernès
  • oli i vinagre
Procediment:
  1. Per començar hem de distribuir l'amanida variada en la base de la safata.
  2. De forma aleatòria i escampant-ho per tota la superfície de l'amanida, haurem de repartir trossets de la resta d'ingredients. És recomanable posar la poma just abans de degustar l'amanida per tal d'evitar que s'oxidi.
  3. Abans de degustar-ho, ho amanirem bé.
Bon profit!

dimarts, 15 d’octubre de 2013

Pastís mousse de iogurt i préssec

El dijous passat va ser el meu aniversari, ja en tinc 23! El vam celebrar el diumenge previ, perquè el meu regal d'aniversari era un viatge a París. Era sorpresa, no vaig saber res fins a l'aeroport!
Va ser un viatge perfecte, París em va encantar ^^ Hi havia anat moltes vegades amb la meva família, quan era més petita, però anar-hi amb en Jordi va ser molt diferent... La ciutat em va enamorar. El que més em va agradar van ser les gàrgoles de Notre-Dame, la Santa Capella de París i la Torre Eiffel quan s'il·lumina quan es fa fosc...
Em va sorprendre que els macarons valguessin per tot arreu 1€! No crec que faci falta afegir que me'n vaig inflar XD Els adoro... Hahaha
Al final, el meu autoregal d'aniversari no va ser cap llibre de Pans.. Com jo volia, sinó que vaig caure la temptació en una llibreria parisina... I em vaig comprar un super llibre ple de receptes de macarooooooooooons!! Òbviament, pròximament en tindreu alguna recepta!


Però bé, pel meu aniversari vaig fer aquest pastís mousse pq em venia de gust un pastís lleuger. El vaig veure al blog Cuina per Llaminers, és un blog que m'encanta i segueixo des de fa molt i molt de temps!

Ingredients (24 cm):
  • Pa de pessic:
  • 3 ous
  • 75 g de sucre
  • 100 g de farina
  • ratlladura de llimona
  • Mousse de iogurt:
  • 3 iogurts grecs de 125ml
  • 250 ml de nata
  • 65 g de sucre
  • 3 préssecs en almívar (serien 6 meitats)
  • 4 fulles de gelatina
  • Cobertura de préssec:
  • 250 ml de préssec en almívar fet puré
  • 2 fulles de gelatina
Procediment:
  1. Per començar hem de batre els ous amb el sucre fins que la mescla blanquegi. S'hi afegeix la farina tamisada i la ratlladura de llimona.
  2. Si es tenen dos motlles, millor, sinó haureu de fer com jo i separar la massa en dos per aconseguir fer dues planxes de pa de pessic. Untarem el motlle amb una mica de mantega i ho courem al forn, prèviament preescalfat a 180ºC, durant 4-5 min. Ha de quedar una planxa de pa de pessic ben primeta.
  3. Un cop fetes, les deixarem refredar i les reservarem per després.
  4. Per fer la mousse, primer haurem d'hidratar les fulles de gelatina en un bol amb aigua freda. En un altre bol, mesclarem els tres iogurts amb el sucre. A continuació, es desfarà la gelatina escorreguda durant 10 segons al microones i l'integrarem a la mescla de iogurts.
  5. Seguidament, muntarem la nata i un cop la mescla de iogurt+gelatina s'hagi atemperat, ho barrejarem tot amb suavitat per evitar que la nata s'abaixi.
  6. Llavors, hi agregarem els préssecs talladets ben petits.
  7. Per començar amb el muntatge primer haurem de posar una planxa de pa de pessic en la base d'un motlle desmuntable, el mullarem amb l'almívar, hi posarem la meitat de la crema preparada, hi col·locarem al damunt una altra planxa de pa de pessic empapada d'almívar i finalment hi aboquem la resta de massa, procurant que quedi ben llisa.
  8. El pastís l'haurem de deixar quallar un mínim de 2 hores. Passat aquest temps ja podrem preparar la cobertura.
  9. Per fer-ho, haurem d'hidratar les fulles de gelatina amb aigua. Quan ja estigui a punt, la desfarem al microones durant 10 segons i llavors ho mesclarem amb el puré de préssecs prèviament preparat.
  10. Haurem d'abocar aquesta crema de préssec al damunt de la mousse de iogurt i ho reservarem un mínim d'una hora per a que qualli.
  11. Abans de servir, ho desemmotllarem amb cura i ho decorarem al gust.
  12. Per fer uns talls perfectes, és recomanable guardar-lo 15 min abans de servir-lo.
Bon profit! :D

divendres, 4 d’octubre de 2013

Iogurts casolans amb maduixes

A casa meva solem fer iogurts casolans perquè a part de ser súper fàcils de fer, estan deliciosos! En tornar d'un llarg cap de setmana de casa d'en Jordi, vaig trobar-me la nevera de casa plena de iogurts... Vaig ser tan i tan feliç que en haver-se acabats tot, li vaig suplicar a ma mare de tornar-ne a fer més, i  així, poder compartir la recepta al blog. Ella va estar-ne encantada XD


Ingredients (per a 8 iogurts):

  • 1 l de llet (semidesnatada, en el nostre cas)
  • 1 iogurt (Danone)
  • 7 cullerades soperes de sucre
  • melmelada de maduixa al gust (una cullerada en el fons de cada potet)
Procediment:
  1. Per començar hem de preparar un cassó on hi introduirem la llet, el sucre i el iogurt. A foc molt baix (si hi posem el dit no ens hem de cremar, ha d'estar tèbia i prou), barrejarem constantment fins que el sucre s'hagi desfet per complet.
  2. Prèviament haurem posat la melmelada al fons de cada recipient, haurem de tenir en compte que si som massa generosos, hi cabrà menys iogurt (i ens en sobrarà una mica).
  3. Per acabar, omplirem els recipients fins a dalt de tot amb la mescla preparada i prepararem la iogurtera seguint les indicacions del fabricant.
  4. Un cop estan fets, els guardarem a la nevera cobrint-los amb paper film fins al moment de ser degustats.

Bon profit!

dijous, 26 de setembre de 2013

Tallarines a la carbonara italiana

La pasta a la carbonara és una de les meves preferides. La vaig conèixer fa molts d'anys en unes vacances, quan la va preparar la mare d'una de les meves millors amigues.
La meva sorpresa, va venir anys després, quan vaig descobrir que els espanyols en fem una versió totalment diferent a la versió italiana autèntica. És per això, que vaig voler indagar en el tema i crec que la diferència radica en que els italians fan servir ous en comptes de nata. A mi m'agraden les dues moltíssim, però ja em direu quina us agrada més :)


Ingredients (4 racions):
  • 400 - 500 g de pasta
  • 200g de bacó tallat ben petit (jo hi vaig posar de la marca Mercadona, crec que són 225g)
  • un rajolinet d'oli d'oliva(per fregir el bacó)
  • 1 ou sencer
  • 3 rovells (la idea és un rovell per comensal)
  • 100 g de formatge pecorino (jo hi vaig posar parmesà ratllat)
  • sal i pebre negre (acabat de moldre)
Procediment:
  1. Per començar hem de bullir la pasta seguint les instruccions del fabricant (llegir envàs) en una olla amb aigua i sal. Ho haurem d'anar removent, de tant en tant, per evitar que se'ns enganxi la pasta al fons.
  2. Mentre es cou la pasta, s'ha de fregir el bacó amb una mica d'oli d'oliva, fins que agafi color. Ho reservem, paella inclosa. És recomanable fer servir una paella grossa, ja que després hi haurem de posar la pasta.
  3. En un bol, haurem de batre l'ou i els rovells, amb un pessic de sal i pebre negre al gust.
  4. Quan la pasta estigui cuita, l'escorrerem, la posarem a la paella amb el bacó (a foc molt baix) i seguidament hi abocarem la mescla d'ou batut.
  5. Ho remenarem constantment, per tal d'integrar tots els ingredients, fins que l'ou estigui lleugerament quallat.
  6. Finalment ho servirem acabat de fer i ho coronarem amb una mica de formatge ratllat i més pebre negre.
Bon profit!

PS: Generalment s'afegeix el formatge ratllat a la mescla d'ou batut, però a casa ens agrada més així, col·locat de forma independent.

dijous, 19 de setembre de 2013

Magdalenes de xocolata amb trossets de xocolata

Avui dia 19 celebro el meu aniversari amb en Jordii, ja fa quatre anys que sortim junts (i sis que el conec). No sabria explicar com em sento sense semblar cursi o exagerada, però el sentiment del que m'agradaria parlar és real i existeix! Sempre n'havia sentit a parlar, ja fos en pel·lícules o en llibres i sempre m'havia semblat impossible, que era tot mentida, fruit de la gran imaginació dels escriptors.
Conèixer en Jordi m'ha canviat la vida ja que he conegut la persona que havia buscat (i somiat) tota la vida. És aquella persona que sempre ha estat al meu costat, m'escolta, em valora, m'anima, m'emociona, m'estima i el més important de tot em completa i em fa ser la persona més feliç del món.
M'enamora quan em parla de fotografia mentre m'explica la obturació que ha fet servir per agafar aquella foto o la ISO que ha posat... A mi em sona a xino, però la seva il·lusió per les petites coses m'ha fet veure el món d'una forma més senzilla i pràctica.
El somriure que fa seguit d'aquella espurna imperceptible als ulls quan sent coses de gats fa que em robi el cor per complet! Però sempre! No hi ha ni una vegada que ho faci que no em mori de ganes d'abraçar-lo! Sempre serà el meu petit Jordi...


És per això, que ja que vam celebrar el nostre aniversari per avançat, anant de viatge per Cadaqués i Olot (i poblets propers), avui volia fer-li algun detallet ^^
Feia temps que tenia apuntades aquestes magdalenes de xocolata que vaig veure al blog de l'Alma Obregón. N'he modificat alguns detalls i només veient com pugen al forn i es va fonent la xocolata... Han d'estar boníssissimes!

Ingredients (per a 12 magdalenes):
  • 115 g de mantega a temperatura ambient
  • 150 g de xocolata negra (i 180 g "per la decoració")
  • 100 g de xocolata blanca
  • 325 g de farina
  • 2 culleradetes de llevat
  • 1/2 culleradeta de sal
  • 1 cullerada sopera d'essència de vainilla
  • 125 g de sucre moreno
  • 2 ous L
  • 180 ml de llet
Procediment:
  1. Per començar hem de preescalfar el forn a 180ºC.
  2. Seguidament hem de desfer els 150g de xocolata amb la mantega, tot tallat a daus. S'hauria de desfer al bany maria, però com sempre, jo vaig prescindir-ne i ho vaig desfer a foc baix remenant-ho constantment per evitar que es cremés. Llavors ho retirem del foc i ho deixem refredar. (Per agilitar el procés vaig introduir el bol de la xocolata desfeta dins d'un altre més gros que contenia aigua freda).
  3. En un altre bol, hi hem de tamisar tots els ingredients secs: farina, sal i llevat i llavors ho reservem.
  4. Quan la mescla de xocolata i mantega s'hagi refredat suficient, hi incorporarem un a un els ous. Ho mesclarem bé amb unes varilles i a continuació hi agregarem la llet, la vainilla i els ingredients secs, batent bé després de cada addició.
  5. Després haurem de repartir aquesta massa espessa en els motlles de magdalena, omplint un màxim de 3/4 parts de la seva capacitat. Llavors ho decorarem amb la resta de xocolata negra i blanca. (Jo he fet servir la xocolata negra fondant del mercadona i la xocolata blanca del mateix supermercat. M'ha sorprès molt que la xocolata blanca no es desfés i que per contra es torrés. No sé si deu passar amb totes les xocolates blanques...).
  6. Per acabar ho enfornarem durant 25 min al forn (fins que l'escuradents surti net).

Bon profit!

diumenge, 8 de setembre de 2013

Pastís de formatge esponjós per la Bella Dorment

Fa temps, la Pili del blog The Pink Cake Factory va penjar la recepta d'aquest pastís de formatge que us presento avui. És un pastís que s'assembla a aquells que es poden comprar al supermercat, aquells petitonets que estan a la zona de refrigerats. Ara bé, aquest fet a casa és moltíssim millor!
És tan i tan esponjós que gairebé es fon a la boca. Va triomfar tant a casa, que ha passat a ser un obligatori per fer en cap de setmana. Ara bé, s'hi ha de tenir paciència! La preparació és ràpida, però llavors necessita 1h i mitja per coure's, entre 2-3h per refredar-se dins el forn i llavors encara requereix repòs durant 6h. És millor esperar dormint XD Ara bé, val la pena l'espera!!


Ma mare és una enamorada del pastís de formatge, per això, quan el vaig veure sabia que a ella li robaria el cor, i així ha estat. És per això que he aprofitat per fer-lo avui, el dia que els meus pares celebren el seu aniversari de casats.

Ingredients:
  • 140 g de sucre
  • 6 clares
  • 6 rovells
  • 1/4 culleradeta de sal
  • 1/4 culleradeta de cremor tàrtar o bé unes gotes de suc de llimona. (s'usa per estabilitzar les clares quan es munten al punt de neu. He de confessar, però, que jo en vaig prescindir i surt el pastís igual).
  • 50 g de mantega
  • 250 g de formatge tipus philadelphia
  • 100 ml de llet
  • 60 g de farina
  • 20 g de maizena
Procediment:
  1. Per començar hem de preescalfar el forn a 160ºC.
  2. En un cassó hem de desfer i homogeneïtzar la mantega (s'agilitzarà si s'hi fica tallada en daus), la llet i el formatge tipus philadelphia. Per anar bé s'hauria de desfer al bany maria per evitar que se'ns cremi la mescla, però com que no tinc paciència, he preferit remoure-ho constantment a foc baix, sempre vigilant-ho i tenint-hi cura.
  3. Un cop estigui tot integrat, ho treiem del foc i ho deixem per a que es refredi. (Aquí sí que ha estat quan he fet el bany maria "invers": he introduït el cassó dins d'un bol amb aigua freda per accelerar el procés).
  4. Mentre es refreda la mescla del formatge, hem de muntar les clares al punt de neu. La idea seria afegir el cremor tàrtar/llimona quan les clares comencen a fer espuma; però ja sabeu que n'he prescindit. Quan les clares han estat gairebé muntades del tot, hi he anat agregant a poc a poc i amb cura el sucre, fins que es formin els característics pics que apareixen quan les clares estan ben muntades.
  5. Quan ja s'hagi refredat la mescla del formatge, hi agregarem els rovells, la sal i les farines tamisades; sempre batent-ho bé després de cada addició.
  6. Seguidament, quan ja està tot totalment homogeni, és quan s'hi ha de mesclar les clares al punt de neu. És important fer-ho amb una espàtula i no amb una batedora ja que ens interessa no perdre l'aire que contenen, sinó perdríem l'esponjositat.
  7. Llavors, portarem un cassó ple d'aigua a ebullició. Això es fa ja que el nostres pastís de formatge s'ha de coure al bany maria dins del forn.
  8. Així doncs, untem el motlle (millor si és tancat, si és desmuntable s'ha de cobrir amb paper vegetal per dins i paper d'alumini per fora, per evitar que ens entri aigua dins del pastís!) amb una mica de mantega i hi aboquem la mescla preparada.
  9. En una safata grossa hi posarem l'aigua bullent i al centre hi col·locarem el motlle del pastís. S'ha de tenir en compte que és important que l'aigua arribi al nivell equivalent de la massa del pastís. (Si no fos el cas no passaria res, ja que jo no disposava de cap recipient tan alt, però si el teniu, millor que millor XD).
  10. Quan estigui tot preparat, s'ha de coure durant aproximadament una hora i mitja. Per saber si està cuit s'ha de mirar amb un escuradents: si surt net, està llest.
  11. És llavors, doncs, quan encara hem d'esperar una miqueta més. Apaguem el forn i l'obrim, haurem de deixar refredar el pastís a dins (entre 2 - 3h).
  12. Quan finalment ja estigui fred, haurem de guardar-lo (tapat amb paper film per evitar que se'ns formi una capa superficial dura!) a la nevera durant 6h per deixar-lo reposar.
  13. Llavors serà el moment de decorar-lo al gust del consumidor i devorar-lo amb ànsia. En principi dura 5 dies, però personalment, jo no trigaria més de 2 dies en menjar-lo, ja que va perdent considerablement les propietats a mesura que passa el temps.

Bon profit!!

diumenge, 28 de juliol de 2013

Melmelada de móres

Divendres en Jordi i jo vam anar als morers que tenen a la tanca de casa seva i vam collir totes les móres que vam poder abans que se'ns pongués el Sol. Vam acabar tan bruts de suc de mora que semblàvem zombies de Walking Dead.
Cal comentar que les móres de Formentera són diferents de les que es troben a Catalunya. Aquestes són MOLT més grosses, més sucoses i més dolces. Així que sincerament, com millor poden menjar-se és soles, amb iogurt, amb cereals... Són tan bones i tan bones que aquella nit gairebé no vam sopar, hahhaha, ja que ens n'havíem inflat mentre les recollíem XD
Vam decidir fer-ne melmelada per aprofitar-les millor, ja que es fan malbé molt ràpid i és una llàstima que es perdin.

Se'm va oblidar de fotografiar les móres, així que
aquesta foto està extreta d'internet
Ingredients:
  • 1 kg de móres de morer
  • 250 g de sucre (si parlem de móres silvestres caldria aproximadament 500 g de sucre)
  • el suc de mitja llimona
Procediment:
  1. Per començar s'han de netejar bé les móres, assegurant-nos que no queda cap branquilló adherit a les móres.
  2. Anirem posant les móres netes en una olla mitjana i hi agregarem el sucre i el suc de la mitja llimona. Les courem, removent constantment, durant uns 5-7 min a foc fort, fins que la mescla bulli. Llavors ho abaixarem fins a foc baix i ho courem durant uns 35-40 min, removent de tant en tant per a que no s'enganxin. El temps és relatiu, si es vol la melmelada més espessa, s'hauria de coure durant més estona. Cal comentar, però, que un cop la melmelada es refreda, espesseix més, així que s'hauria de tenir en compte.
  3. Un cop tenim la melmelada preparada, triturem la mescla per deixar-la ben fina. (Si es vol, es pot colar la melmelada o bé passar-la pel passapurés per tal d'eliminar-ne les llavors, però jo n'he prescindit).
  4. Finalment s'ha de repartir la melmelada en pots de vidre prèviament esterilitzats (deixar bullir, els recipients i les seves respectives tapes, en una olla durant uns 25 min). Si es vol conservar durant molt de temps s'han d'envasar al buit. Això s'aconsegueix omplint els pots fins a dalt de tot (deixant la mínima quantitat d'aire possible), tapant-la amb força i posant-la al bany maria uns 40 min, a continuació es deixen refredar dins de l'aigua i ja estaran llestos per guardar.

Bon profit!

dissabte, 22 de juny de 2013

Pastís del diable

Sento haver estat tantes setmanes sense passar-me per aquí... Però els exàmens són el més important! Estic a dos exàmens de la llibertat absoluta! Espero poder dir-vos en les pròximes setmanes que he acabat la carrera!

Però en fi, prefereixo no avançar aconteixements i presentar-vos el meu regal d'aniversari per l'Anna, que avui fa 23 anys!
La conec des dels inicis de la carrera i només per això ja es mereixia un pastís tan espectacular com aquest! És un pastís de xocolata pecaminós que fa que et plantegis els plaers de la vida. Què pot haver millor que un tros d'aquest pastís? Ja ho diu el nom: pastís del diable, no vol dir res més que, de tanta gola que passarem, ens conduirà a l'infern! XD



I bé, tot i que el pastís és per ella, ja que li encanta la xocolataaaa; també és per mii... Ahir va marxar en Jordi cap a Formentera i jo encara trigaré en anar-hi... Només fa un dia que ha partit i ja l'enyoro. Sospir... He de menjar xocolata ^^"

Ingredients (per dos motlles de 20 cm):
  • pa de pessic:
  • 100 g de mantega sense sal, estovada (més extra per untar el motlle)
  • 275 g de sucre
  • 2 ous L
  • 200 g de farina més llevat (200 g de farina + 1 sobre de llevat [la cullerada de sota ja hi estaria inclosa])
  • 1 culleradeta de llevat (ometre si s'usa farina normal)
  • 75 g de cacau en pols
  • 125 ml de llet
  • 1 culleradeta d'extracte de vainilla
  • 1 culleradeta de cafè en pols en 125 ml d'aigua bullent, equivaldria a un espresso fred. [He de comentar que jo no he posat el cafè dins del pa de pessic, sinó que l'he fet servir per humitejar-lo, com si fos almívar, i així alleugerir-lo.]
  • cobertura i farcit:
  • 125 g de mantega, tallada en daus
  • 25 g de cacau en pols
  • 125 g de sucre glass
  • 2 o 3 cullerades de llet
  • xurrets de xocolata per decorar, etc.
Procediment:
  1. Per començar hem de preescalfar el forn a 180ºC. Seguidament prepararem el motlle: l'untarem amb mantega i si és un motlle desmotllable, cobrirem el fons amb paper sulfuritzat, que també untarem amb mantega.
  2. Amb una batedora elèctrica, batrem la mantega i el sucre fins obtenir una crema lleugera i esponjosa.
  3. Hi agregarem els ous, un a un, sense deixar de batre fins que estiguin ben integrats.
  4. Seria recomanable tamisar tots els ingredients secs en un bol (farina, cacau en pols i el llevat) i en un altre els ingredients líquids (llet, cafè i vainilla). [Com he dit anteriorment, el cafè l'he fet servir per humitejar el pa de pessic un cop cuit, així que l'he reservat per més tard]. Llavors s'ha d'anar alternant l'addició d'ingredients secs amb líquids, fins obtenir una mescla homogènia. (Jo he prescindit dels bols, ja que es pot fer a ull perfectament, he seguit aquest ordre: farina, llet, cacau, llevat i vainilla).
  5. Un cop la massa sigui homogènia, la repartirem pel motlle i la fornejarem durant 30-35 min, fins que l'escuradents surti net.
  6. Quan estigui cuit, deixarem refredar el motlle a sobre d'una reixeta i tan bon punt estigui fred del tot, el desmotllarem i tallarem per la meitat.
  7. Mentre el pa de pessic es cou al forn podem procedir a fer la crema de xocolata. Primer de tot hem de desfer la mantega en un cassó, a foc lent. Hi agregarem el cacau i continuarem la cocció 1 o 2 min, removent amb freqüència. Llavors ho deixarem refredar lleugerament.
  8. Hi afegirem el sucre glass, tamisat, i ho mesclarem bé. Incorporarem la llet, 1 cullerada cada vegada, fins que la mescla esdevingui llisa i brillant; llavors la deixarem refredar i espessirà.
  9. En cada meitat del pa de pessic hi escamparem el cafè que teníem reservat. Després hi escamparem la meitat de la crema per farcir el pastís i l'altre meitat per cobrir-lo.
  10. Finalment el podem decorar amb xorrets de xocolata, virutes, lacasitos, etc.
Bon profit! :D



PS: Quan acabi els exàmens tornaré tots els comentaris!! :D

diumenge, 2 de juny de 2013

Pa de pessic d'anís

Feia molt temps que vaig veure aquest pa de pessic al blog de na Cristina de Kanela y Limón (sí, ja sabeu que estic enamorada d'aquell blog! La majoria de les meves receptes les he tret d'allà).
La meva iaia fa una coca d'anís amb poma i sucre per sobre que sempre m'ha agradat i uns pastissets d'anís amb cabell d'àngel que em treuen l'alè. És per això que els postres que duen anís em duen bons records.
Per això, quan el papa ha insistit que volia alguna coseta per berenar, he hagut d'estrenar el motlle bundt :P i no he dubtat a fer aquest magnífic pa de pessic ^^


Ingredients:

  • 4 ous M
  • 100 ml d'anís
  • 50 d'oli d'oliva suau o de girasol
  • 250 ml de llet
  • 400 g de sucre
  • 400 g de farina de blat (ja sigui de rebosteria o de força, jo n'he posat de rebosteria)
  • 1 sobre de llevat
  • ratlladura d'una llimona
Procediment:
  1. Hem de batre, primer de tot, els ous. Sense deixar de batrem hem d'agregar la resta d'ingredients en l'ordre de la llista. Un cop la massa estigui llesta l'hem d'abocar en un motlle (Gros! Jo n'he fet servir un de tipus bundt) que haurem untat amb mantega.
  2. Llavors,  hem de coure-ho al forn, prèviament preescalfat, a 180ºC durant 45-60 min (jo l'he tingut 60min).
  3. Un cop estigui cuit, el treurem del forn i el deixarem refredar 15 min a sobre d'una reixeta abans de desemmotllar-ho.

                         
Bon profit! :D

dijous, 30 de maig de 2013

Galetes sabre de llimona

Feia molt de temps que volia fer unes galetes d'aquests estil. La paraula francesa "sablé" (en català sabre) significa sorra, potser en relació amb aquestes suaus i delicades galetes de textura arenosa.
He de confessar que no m'agrada fer galetes perquè les trobo poc gratificants: duen molta feina per només dues mossegadetes. No m'agrada haver d'estirar la massa... Tallar-la, després, amb els motlles... No sé, no va amb mi, hahaha
Per aquest motiu, quan na Cinta de Trossets de cuina va penjar unes galetes que no implicaven tot això que avorreixo, vaig apuntar-la a la llista de receptes pendents!


Són unes galetes suaus i delicades que es desfan a la boca. Quan te n'adones ja és massa tard, te n'has menjat quatre XD Vigileu!
Jo no tinc massa costum de tastar la massa crua... Però mentre feia aquestes galetes, la oloreta que es desprenia invitava a agafar-ne una miqueta i tastar-les... Estava boníssima! Així que res, no sé què més dir-vos per convèncer-vos!

Ingredients:

  • 160 g de mantega pomada
  • 260 g de farina
  • 20 g de maizena
  • 125 g de sucre glass
  • ratlladura de dues llimones
  • 2 cullerades soperes de suc de llimona
  • un pessic de sal
  • 1 culleradeta d'essència de vainilla
  • paper film
Procediment:
  1. Per començar, hem de batre la mantega pomada amb el sucre glass. Llavors, hi afegirem la ratlladura de llimona, el suc i l'essència de vainilla. Ho mesclarem fins que tot estigui perfectament homogeneïtzat.
  2. Seguidament hi agregarem els ingredients secs: sal, farina de blat de moro i farina normal. Veureu com la massa en sí té una textura com arenosa. Però no de sorra de platja normal, no; sinó de sorra fina de platja del Carib!
  1. A continuació, agafarem el paperfilm i l'estirarem en una superfície plana. Hem de ser generosos i agafar-ne bastant (jo vaig fer-ho en dues vegades ja que em va semblar que seria més còmode per guardar-ho a la nevera). Quan tinguem el paper film col·locat, hi afegirem la meitat de la massa preparada i després d'escampar-la bé, l'enrotllarem i li donarem forma de tub (com que al principi és "complicat" que quedi totalment circular, vaig fer un nus en un dels extrems per repartir-ho amb més comoditat, com si fos una botifarra). Aquest tub hauria de tenir aproximadament un diàmetre de 5 cm, però podeu fer-ho al vostre gust.
  2. Un cop tinguem els tubs fets, els guardarem a la nevera fins que estiguin prou durs per a que es tallin amb facilitat. Jo ho vaig deixar tota la nit.
  3. Passat el temps de repòs, els treurem de la nevera, els desembolicarem i procedirem a tallar-los en porcions de al voltant d'1 cm de gruix amb un ganivet ben afilat.
  4. Finalment, enfornarem les galetes al forn, prèviament preescalfat, a 180ºC durant 10 min. Les deixarem refredar, però mentre siguin tèbies, les ensucrarem amb una mica de sucre glass.
Bon profit i a gaudir-les!

dimarts, 21 de maig de 2013

Porquets de sobrassada pel primer aniversari del blog

El dia 19 de maig de l'any passat vaig començar aquesta aventura. Ja fa un any (i un parell de dies) que comparteixo receptes per aquí i m'il·lusiono cada cop més quan passo temps en una cuina.
Ara mateix no sabria explicar tots els canvis que ha aportat, aquest blog, en la meva vida. Crec, però, que el més valuós que he après en tota aquesta etapa és que amb un parell d'ingredients i una mica d'imaginació es pot treure qualsevol plat bo.
Confio plenament en la cuina de tota la vida, on la simplicitat (absència d'artifici) era l'ingredient estrella del plat del dia. Sé que hi ha molts blogs que es reinventen amb ingredients que no són propis de la nostra terra i la veritat és que em sorprèn moltíssim el que fan! A vegades ni tant sols sé quin sabor fa algun d'aquells ingredients!
Per això jo vull apostar per la "cuina de iaia" (o "comida viejuna" com diria en Comidista),  mai aprendrem res més bo que tot allò que ens preparaven les nostres iaies quan anàvem a visitar-les.


Per celebrar el primer aniversari d'aquest blog he volgut versionar la recepta que va penjar na Cristina de Kanela y Limón fa gairebé un mes. Em vaig enamorar perdudament d'aquells porquets de xoriço que va publicar! Però jo me'ls imaginava amb sobrassada i havien d'estar boníssims (jo que adoro la sobrassada!).
El berenar de molts formenterers quan són petitets (i quan ja no ho són tant) és un panet de sobrassada. Un cop la mare d'en Jordi ens en fa fer un parell, amb la massa d'una coca que li havia sobrat... I com vam gaudir, estaven boníssims! Per això, aquesta recepta em va semblar molt especial :)

Aviat farà un mes que estic de pràctiques al SAQ (Servei d'Anàlisi Químic) i ja al segon dia em vaig comprometre a dur alguna coseta per esmorzar. Així que demà menjarem tots un porquet de sobrassada! :D Com que els de casa ja m'havien advertit que també volien menjar-ne, n'he doblat les quantitats i m'han sortit 24 porquets. Els he fet força petits (segons la meva opinió) ja que només tenia una sola sobrassada per farcir tots els panets. Així que dins de cada porquet hi ha una rodanxa d'un dit de sobrassada; sinó no m'hauria donat per tots XD

Ingredients (per uns 12 porquets més o menys):
  • 420 g de farina de força
  • 200 ml d'aigua tèbia
  • 15 g de llevat de forner
  • 40 g de manteca de porc (a temp. ambient)
  • una culleradeta de sal
  • sobrassada tallada en porcions [la que he fet servir és sobrassada de Formentera (del meu últim viatge). Pel meu gust, és més bona que la que es comercialitza de forma massiva per aquí. Té més gust a espècies i té una textura menys greixosa.]
  • claus d'olor (es poden trobar al Mercadona, en la secció d'espècies: 1,10€)
Procediment:
  1. Per començar hem de dissoldre el llevat en l'aigua tèbia. Després, en un bol gros (o en una superfície enfarinada), hi introduirem la farina i la sal i formarem un volcà. En el centre hi he afegit una mica de l'aigua dissolta amb llevat i he mesclat una mica. He anat alternant l'addició de la mantega amb la resta d'aigua, fins que he obtingut una massa homogènia, fina i elàstica que no s'enganxava a les mans.
  2. He untat amb oli les parets del bol on hi havia la massa i l'he tapat amb un drap humitejat. La massa ha de créixer fins doblar el seu volum (en 30 min jo ja l'he tingut).
  3. Llavors l'he amassat fins eliminar l'aire de la fermentació. He preescalfat el forn a 190ºC i m'he dedicat a fer els porquets. És molt senzill, sobretot si seguim els passos que ens indica na Cristina:
Pas a pas extret de Kanela y Limón. S'explica visualment com fer "cerditos preñaos" de xoriço
  1. Hem d'agafar petites porcions de massa, aplanar-la i col·locar-li una porció de sobrassada (ella hi va posar xoriço) i ho tapem amb cura. És recomanable fer-los directament a sobre de la safata del forn per evitar que se'ns desmuntin.
  2. Els hem de pintar amb ou batut, ja que no se'ns desenganxaran les orelles i el nas, i a més, quedaran dauradets al forn.
  3. El nas l'he enganxat amb escuradents (La seva funció, a part d'aguantar el nas, és de formar els orificis nasals, sense ells la massa creixeria i es tancarien. No podrem retirar-los fins que els porquets estiguin totalment freds! O els deixarem sense nas!) i els ulls els he fet amb claus d'olor, ja que gràcies a la seva forma característica no es cauen mentre creixen al forn.
  4. Quan tinguem tota la safata preparada, courem els porquets durant 190ºC o bé fins que estiguin dauradets.
  5. Es poden menjar freds o calents. Són tan monos que poden acompanyar qualsevol plat! XD
Bon profit!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...