dijous, 26 de setembre del 2013

Tallarines a la carbonara italiana

La pasta a la carbonara és una de les meves preferides. La vaig conèixer fa molts d'anys en unes vacances, quan la va preparar la mare d'una de les meves millors amigues.
La meva sorpresa, va venir anys després, quan vaig descobrir que els espanyols en fem una versió totalment diferent a la versió italiana autèntica. És per això, que vaig voler indagar en el tema i crec que la diferència radica en que els italians fan servir ous en comptes de nata. A mi m'agraden les dues moltíssim, però ja em direu quina us agrada més :)


Ingredients (4 racions):
  • 400 - 500 g de pasta
  • 200g de bacó tallat ben petit (jo hi vaig posar de la marca Mercadona, crec que són 225g)
  • un rajolinet d'oli d'oliva(per fregir el bacó)
  • 1 ou sencer
  • 3 rovells (la idea és un rovell per comensal)
  • 100 g de formatge pecorino (jo hi vaig posar parmesà ratllat)
  • sal i pebre negre (acabat de moldre)
Procediment:
  1. Per començar hem de bullir la pasta seguint les instruccions del fabricant (llegir envàs) en una olla amb aigua i sal. Ho haurem d'anar removent, de tant en tant, per evitar que se'ns enganxi la pasta al fons.
  2. Mentre es cou la pasta, s'ha de fregir el bacó amb una mica d'oli d'oliva, fins que agafi color. Ho reservem, paella inclosa. És recomanable fer servir una paella grossa, ja que després hi haurem de posar la pasta.
  3. En un bol, haurem de batre l'ou i els rovells, amb un pessic de sal i pebre negre al gust.
  4. Quan la pasta estigui cuita, l'escorrerem, la posarem a la paella amb el bacó (a foc molt baix) i seguidament hi abocarem la mescla d'ou batut.
  5. Ho remenarem constantment, per tal d'integrar tots els ingredients, fins que l'ou estigui lleugerament quallat.
  6. Finalment ho servirem acabat de fer i ho coronarem amb una mica de formatge ratllat i més pebre negre.
Bon profit!

PS: Generalment s'afegeix el formatge ratllat a la mescla d'ou batut, però a casa ens agrada més així, col·locat de forma independent.

dijous, 19 de setembre del 2013

Magdalenes de xocolata amb trossets de xocolata

Avui dia 19 celebro el meu aniversari amb en Jordii, ja fa quatre anys que sortim junts (i sis que el conec). No sabria explicar com em sento sense semblar cursi o exagerada, però el sentiment del que m'agradaria parlar és real i existeix! Sempre n'havia sentit a parlar, ja fos en pel·lícules o en llibres i sempre m'havia semblat impossible, que era tot mentida, fruit de la gran imaginació dels escriptors.
Conèixer en Jordi m'ha canviat la vida ja que he conegut la persona que havia buscat (i somiat) tota la vida. És aquella persona que sempre ha estat al meu costat, m'escolta, em valora, m'anima, m'emociona, m'estima i el més important de tot em completa i em fa ser la persona més feliç del món.
M'enamora quan em parla de fotografia mentre m'explica la obturació que ha fet servir per agafar aquella foto o la ISO que ha posat... A mi em sona a xino, però la seva il·lusió per les petites coses m'ha fet veure el món d'una forma més senzilla i pràctica.
El somriure que fa seguit d'aquella espurna imperceptible als ulls quan sent coses de gats fa que em robi el cor per complet! Però sempre! No hi ha ni una vegada que ho faci que no em mori de ganes d'abraçar-lo! Sempre serà el meu petit Jordi...


És per això, que ja que vam celebrar el nostre aniversari per avançat, anant de viatge per Cadaqués i Olot (i poblets propers), avui volia fer-li algun detallet ^^
Feia temps que tenia apuntades aquestes magdalenes de xocolata que vaig veure al blog de l'Alma Obregón. N'he modificat alguns detalls i només veient com pugen al forn i es va fonent la xocolata... Han d'estar boníssissimes!

Ingredients (per a 12 magdalenes):
  • 115 g de mantega a temperatura ambient
  • 150 g de xocolata negra (i 180 g "per la decoració")
  • 100 g de xocolata blanca
  • 325 g de farina
  • 2 culleradetes de llevat
  • 1/2 culleradeta de sal
  • 1 cullerada sopera d'essència de vainilla
  • 125 g de sucre moreno
  • 2 ous L
  • 180 ml de llet
Procediment:
  1. Per començar hem de preescalfar el forn a 180ºC.
  2. Seguidament hem de desfer els 150g de xocolata amb la mantega, tot tallat a daus. S'hauria de desfer al bany maria, però com sempre, jo vaig prescindir-ne i ho vaig desfer a foc baix remenant-ho constantment per evitar que es cremés. Llavors ho retirem del foc i ho deixem refredar. (Per agilitar el procés vaig introduir el bol de la xocolata desfeta dins d'un altre més gros que contenia aigua freda).
  3. En un altre bol, hi hem de tamisar tots els ingredients secs: farina, sal i llevat i llavors ho reservem.
  4. Quan la mescla de xocolata i mantega s'hagi refredat suficient, hi incorporarem un a un els ous. Ho mesclarem bé amb unes varilles i a continuació hi agregarem la llet, la vainilla i els ingredients secs, batent bé després de cada addició.
  5. Després haurem de repartir aquesta massa espessa en els motlles de magdalena, omplint un màxim de 3/4 parts de la seva capacitat. Llavors ho decorarem amb la resta de xocolata negra i blanca. (Jo he fet servir la xocolata negra fondant del mercadona i la xocolata blanca del mateix supermercat. M'ha sorprès molt que la xocolata blanca no es desfés i que per contra es torrés. No sé si deu passar amb totes les xocolates blanques...).
  6. Per acabar ho enfornarem durant 25 min al forn (fins que l'escuradents surti net).

Bon profit!

diumenge, 8 de setembre del 2013

Pastís de formatge esponjós per la Bella Dorment

Fa temps, la Pili del blog The Pink Cake Factory va penjar la recepta d'aquest pastís de formatge que us presento avui. És un pastís que s'assembla a aquells que es poden comprar al supermercat, aquells petitonets que estan a la zona de refrigerats. Ara bé, aquest fet a casa és moltíssim millor!
És tan i tan esponjós que gairebé es fon a la boca. Va triomfar tant a casa, que ha passat a ser un obligatori per fer en cap de setmana. Ara bé, s'hi ha de tenir paciència! La preparació és ràpida, però llavors necessita 1h i mitja per coure's, entre 2-3h per refredar-se dins el forn i llavors encara requereix repòs durant 6h. És millor esperar dormint XD Ara bé, val la pena l'espera!!


Ma mare és una enamorada del pastís de formatge, per això, quan el vaig veure sabia que a ella li robaria el cor, i així ha estat. És per això que he aprofitat per fer-lo avui, el dia que els meus pares celebren el seu aniversari de casats.

Ingredients:
  • 140 g de sucre
  • 6 clares
  • 6 rovells
  • 1/4 culleradeta de sal
  • 1/4 culleradeta de cremor tàrtar o bé unes gotes de suc de llimona. (s'usa per estabilitzar les clares quan es munten al punt de neu. He de confessar, però, que jo en vaig prescindir i surt el pastís igual).
  • 50 g de mantega
  • 250 g de formatge tipus philadelphia
  • 100 ml de llet
  • 60 g de farina
  • 20 g de maizena
Procediment:
  1. Per començar hem de preescalfar el forn a 160ºC.
  2. En un cassó hem de desfer i homogeneïtzar la mantega (s'agilitzarà si s'hi fica tallada en daus), la llet i el formatge tipus philadelphia. Per anar bé s'hauria de desfer al bany maria per evitar que se'ns cremi la mescla, però com que no tinc paciència, he preferit remoure-ho constantment a foc baix, sempre vigilant-ho i tenint-hi cura.
  3. Un cop estigui tot integrat, ho treiem del foc i ho deixem per a que es refredi. (Aquí sí que ha estat quan he fet el bany maria "invers": he introduït el cassó dins d'un bol amb aigua freda per accelerar el procés).
  4. Mentre es refreda la mescla del formatge, hem de muntar les clares al punt de neu. La idea seria afegir el cremor tàrtar/llimona quan les clares comencen a fer espuma; però ja sabeu que n'he prescindit. Quan les clares han estat gairebé muntades del tot, hi he anat agregant a poc a poc i amb cura el sucre, fins que es formin els característics pics que apareixen quan les clares estan ben muntades.
  5. Quan ja s'hagi refredat la mescla del formatge, hi agregarem els rovells, la sal i les farines tamisades; sempre batent-ho bé després de cada addició.
  6. Seguidament, quan ja està tot totalment homogeni, és quan s'hi ha de mesclar les clares al punt de neu. És important fer-ho amb una espàtula i no amb una batedora ja que ens interessa no perdre l'aire que contenen, sinó perdríem l'esponjositat.
  7. Llavors, portarem un cassó ple d'aigua a ebullició. Això es fa ja que el nostres pastís de formatge s'ha de coure al bany maria dins del forn.
  8. Així doncs, untem el motlle (millor si és tancat, si és desmuntable s'ha de cobrir amb paper vegetal per dins i paper d'alumini per fora, per evitar que ens entri aigua dins del pastís!) amb una mica de mantega i hi aboquem la mescla preparada.
  9. En una safata grossa hi posarem l'aigua bullent i al centre hi col·locarem el motlle del pastís. S'ha de tenir en compte que és important que l'aigua arribi al nivell equivalent de la massa del pastís. (Si no fos el cas no passaria res, ja que jo no disposava de cap recipient tan alt, però si el teniu, millor que millor XD).
  10. Quan estigui tot preparat, s'ha de coure durant aproximadament una hora i mitja. Per saber si està cuit s'ha de mirar amb un escuradents: si surt net, està llest.
  11. És llavors, doncs, quan encara hem d'esperar una miqueta més. Apaguem el forn i l'obrim, haurem de deixar refredar el pastís a dins (entre 2 - 3h).
  12. Quan finalment ja estigui fred, haurem de guardar-lo (tapat amb paper film per evitar que se'ns formi una capa superficial dura!) a la nevera durant 6h per deixar-lo reposar.
  13. Llavors serà el moment de decorar-lo al gust del consumidor i devorar-lo amb ànsia. En principi dura 5 dies, però personalment, jo no trigaria més de 2 dies en menjar-lo, ja que va perdent considerablement les propietats a mesura que passa el temps.

Bon profit!!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...