dijous, 31 de gener del 2013

Zwiebelkuchen

Per fi és dijous! Aquesta setmana se m'ha fet eternaa... Avui al matí he fet un examen que duia setmanes preparant. Han estat unes setmanes llargues, monòtones i molt avorrides (tot el dia pensant en catalitzadors, condicions de reaccions, reactius i productes...!). Feia dies que esperava aquest moment: haver fet l'examen i posar-me a la cuina per embrutar-me sencera fent alguna coca o alguna cosa similar.
Així que he agafat el meu "llibre rosa" (anomeno així al llibre Pasteles, pastas, galletas, merengues, ... de Caroline Brethon) i he buscat la coca que tingués el nom més raro per així amassar la pasta i pensar en els científics que donaren nom a grans reaccions químiques  orgàniques industrials (Ziegler-Natta, Wacker-Hoechst, Amoco, Dow, Halcon, OXO, ...)


La meva elecció ha estat una coca de cebes anomenada Zwiebelkuchen (és difícil trobar un nom més raro, no?). És una coca d'origen alemany que se la relaciona amb les festes de la collita del vi (Weinfeste) i és molt popular prendre-la en Setembre i Octubre.
És recomanable menjar-la calenta, acabada de fornejar i se l'acostuma a acompanyar amb una mica de vi.
L'espècia que porta, batafaluga/gra d'anís, li dóna un toc molt peculiar. És molt recomanable :)

Ingredients (per un motlle 26x32 cm):
  • per la massa:
  • 4 cullerades de llevat sec
  • 3 cullerades d'oli d'oliva (més extra per greixar la plata)
  • 400 g de farina de força
  • 1 culleradeta de sal
  • per al farcit
  • 50 g de mantega
  • 2 cullerades d'oli d'oliva
  • 600 g de cebes ben picades
  • 1/2 culleradeta de batafaluga o gra d'anís
  • sal marina i pebre negre
  • 300 ml de crema agra (jo no n'he trobat pel barri, així que he posat nata per cuinar)
  • 3 ous
  • 1 cullerada de farina
  • 75 g de bacó, picat
Procediment:
  1. Per la massa, hem de dissoldre el llevat en 225 ml d'aigua tèbia. Hi afegirem l'oli d'oliva i reservarem. Seguidament, tamisarem sobre un bol gros la farina i la sal. Farem com si fos un volcà i al centre hi addicionarem els ingredients líquids, sense deixar de remenar. Amassarem la mescla amb les mans i formarem una massa tova. Llavors la passarem en una superfície enfarinada i ho amassarem durant 10 min, fins que estigui tova, llisa i elàstica.
  2. Un cop tingui la consistència idònia, la col·locarem en un bol gran lleugerament untat amb oli i la cobrirem amb film transparent. Ho deixarem reposar en un lloc càlid de 1 a 2 hores, fins que dobli la seva mida.
  3. Per al farcit, escalfarem l'oli i la mantega en una paella gran. Hi afegirem la ceba, el bacó i la batafaluga, ho salpebrarem i ho courem a foc lent durant uns 20 min; fins que la ceba estigui tova, però no daurada. Passat aquest temps, retirarem la tapa i ho courem durant 5 min més, fins que s'evapori l'excés d'aigua.
  4. En un altre bol, mesclarem la crema agra (nata, en el meu cas), els ous, la farina i ho salpebrarem. Un cop estigui homogeni, hi agregarem la mescla de ceba cuita, ho mesclarem bé i ho deixarem refredar.
  5. Quan la massa hagi llevat, la passarem en una superfície enfarinada i la pressionarem amb les mans per eliminar-ne l'aire. Untarem la safata de forn que haguem d'enfornar amb una mica d'oli, hi estendrem la massa i ens haurem d'assegurar que els extrems estiguin ben aixecats.
  6. A continuació, ho deixarem reposar 30 minuts més, fins que la massa s'infli per algunes zones. Llavors, pressionarem suaument la massa si ha crescut molt en els extrems de la safata i hi escamparem el farcit.
  7. Ho courem al forn a 180ºC (prèviament preescalfat) i ho courem de 35 a 40 min, fins daurar. Ho retirarem del forn i ho deixarem refredar almenys 5 min. Ho servirem calentó perquè està més bo.
Bon profit! :D


També aprofito aquesta entrada per retre homenatge a la gateta que avui ens ha abandonat. Sa gata Vella a partir d'avui descansarà en pau.
Tenia una edat incerta (15-16?); era com tenir una iaia fràgil passejant pel patí de casa en versió felina. Era una gata ben dòcil i encantadora, sempre tranquil·la i disposada a deixar-se tocar... Se'm farà estrany tornar per Formentera i no trobar-la a la porta de l'entrada...

9 comentaris:

Montse Palau { entre núvols de cotó } ha dit...

OStres Laia! Deunidó amb el nom!! No sé ni com es pronuncia això... hehehehe Això sí! La pinta és sublim! Pobreta la gateta!! Doncs el meu gat ronda la mateixa edad més o menys...!!! ^^

Tapa't de tapes ha dit...

Carai, Laia, quin senyor pastís! Porta molts ingredients, i això li dona personalitat. M'agrada molt que hi posis matafaluga!! Quina peneta per la teva gateta. La meva es va morir l'any passat, es deia pepa i també va fer RIP en edat incerta... petons

Cinta ha dit...

A mi també m'encanta el toc de la matafaluga... una coca amb nom inpronunciable però molt apetitosa... petons! tu també tens nova seguidora!

Paprika en la cocina ha dit...

Laia, esta coca de cebolla tendrá nombre raro pero se ve buenísima.
Sigue experimentando así, que ha dado muy buenos resultados.
Gracias por pasarte por nuestro blog y comentar.
Petons.

Miquel ha dit...

Laia una coca muy curiosa y siempre va bien aprender recetas de otros paises.te ha quedado muy bien
peto

PastaAcademy ha dit...

Ya estamos aqui siguiendote!. Muy chulo tu blog, besos!

Fórmules Culinàries ha dit...

jeje!! doncs el nom raru si que el té si...!!
A mi també em va molt bé la cuina per desconnectar del que sigui!
T'ha quedat molt bé!
ptns!!

La Panoteca ha dit...

Tiene una pinta estupenda, debe estar delicioso. Hasta acá me llega el olor

Bss
Tita

ANNAFS ha dit...

Una coca boníssima, encara que el nom sigui estrany és igual!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...