dissabte, 3 de març de 2012

[Actualitzat: 03/03/2010]


I avui ja fa un any...

Avi, et trobem a faltar.

Encara em sembla veure't assegut al sofà. Encara em sembla descobrir la teva mirada inquieta entre la multitud i aquells cabells blancs entre la gent.

Sé que ens mires des d'allà on siguis amb aquella mirada tendra i sàvia, que ens segueixes estimant amb aquest cor tant immens ple d'amor que tenies per tots i que ens segueixes adorant com ho feies mentre encara éres aquí...

Sé que no vols que avui plorem per tu, segur que encara t'entristeixes amb les nostres penes i t'alegres de la nostra joia.

Avi, gràcies per ser com éres, per ensenyar-me tantíssimes coses, per aquella mirada d'orgull que tenies en mirar-me...

Avi, gràcies per esperar-me, per deixar-me despedir de tu... No t'oblidarem mai
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...