Pastís de crema de taronja per la meva mare

Avui és l'aniversari de la meva mare, amb el seu permís us diré que en fa 51. Ella és una bona mare: sempre m'ha recolzat amb totes les meves decisions (menys la última: pintar l'habitació de color verd XD però bé, això no és important, hahah), sempre m'ha donat suport quan l'he necessitat i com a bona persona que és, quan no l'he necessitat, també.

És per aquest motiu, que amb aquest pastís li vull agrair tot el que m'ha donat com a mare, com a dona i com a persona ja que sovint no li demostro tant com caldria.

Feia mesos que li buscava el pastís ideal: havia de dur taronges, li encanten! Ja gairebé el tenia decidit; duria xocolata i fruita confitada... Però quan ja havia deixat de buscar na Maria José  (Dit i fet) va publicar el pastís que jo sabia que a ma mare li faria perdre l'al·lè i li robaria el cor eternament.

És per això que avui us presento la seva recepta, modificada una mica i adaptada al "mètode tradicional" ja que (encara) no tinc thermomix!

Ingredients:

• Per a les taronges en almívar:
• 2 taronges de suc tallades en rodanxes fines
• 150 ml d'aigua
• 250 g de sucre
• Per al pa de pessic genovès (jo vaig fer-lo en un motlle més petit que el del muntatge, per a que així la crema tapés el pa de pessic):
• 4 ous
• 120 g de sucre
• 120 g de farina de rebosteria
• 40 g mantega (+ extra per untar el motlle)
• 1 sobre de llevat
• ratlladura d'una llimona
• Per a la crema de taronja
• taronges en almívar
• 100 g de sucre
• 3 ous
• 300 ml de llet
• 30 g de maizena
• Per al muntatge final
• 500 g de nata muntada
• 30-50 ml de licor de taronja (és opcional, jo ho vaig ometre)

Procediment:

1. Per fer la taronja en almívar hem de rentar molt bé les taronges i tallar-les a rodanxes fines. Llavors les hem d'introduir en un casso amb l'aigua i el sucre i ho confitarem a foc lent durant 1 hora. És important que el casso sigui prou gran per a que les rodanxes estiguin prou espaiades i així, quan remoguem de tant en tant, no les trenquem. Passat aquest temps, les reservarem en un bol i les deixarem refredar. Un cop estiguin fredes, separarem al voltant de 12 rodanxes, les més maques, i també 100 ml d'almívar per al muntatge del pastís. Les rodanxes i l'almívar restants els guardarem per fer la crema de taronja.
2. Per al pa de pessic genovès, començarem desfent la mantega i la reservarem. Preescalfarem el forn a 180ºC i untarem el motlle que usarem posteriorment amb una mica de mantega. Seguidament bullirem aigua en una cassola, la retirarem del foc i a dins de la cassola i ho posarem un bol (en resum, prepararem un bany maria). Hi afegirem els ous i el sucre i ho mesclarem amb una batedora elèctrica, fins que, la mescla augmenti més del doble la seva mida. Llavors retirarem el bol de la cassola i ho batrem 1 minut més per refredar-ho. A continuació, tamisarem i incorporarem la farina i el llevat en la mescla. També hi afegirem la ratlladura de la llimona i la mantega desfeta. Després passarem la mescla en el motlle i ho courem de 25 a 30 min. Ja per acabar, deixarem refredar el pa de pessic uns minuts dins del motlle i després sobre una reixeta. Un cop fred, farem servir un ganivet de serra per tallar-lo horitzontalment en dues parts.
3. Per fer la crema de taronja, primer de tot hem de passar la fruita confitada per un passapuré. Un cop estigui fet, l'addicionarem amb la resta d'ingredients en una  cassola i la posarem al foc sense parar de remenar fins que entre en ebullició, veurem que comença a espessir. Llavors ho enretirarem i ho deixarem refredar. Per fer-ho amb antelació, simplement haurem de conservar la crema en la nevera tapada amb un film transparent.
4. Per muntar el pastís haurem d'agafar el motlle del pastís i l'haurem de cobrir amb paper film transparent. En el fons del motlle hi col·locarem les 12 rodanxes que havíem separat. Llavors barrejarem la crema de taronja amb la nata muntada i d'aquesta massa resultant n'agafarem la meitat i l'estendrem sobre les rodanxes de taronja. A continuació cobrirem la crema amb una meitat del pa de pessic genovès. El regarem amb la meitat de l'almívar reservat i abocarem la resta de crema sobre el pa de pessic i la repartirem uniformement. Ho cobrirem amb l'altre tros de pa de pessic, pressionant una mica, i ho mullarem amb la resta de l'almívar. Per acabar, ho taparem amb el film transparent i ho deixarem reposar un mínim de 4 hores, millor tota la nit. Ho desemmotllarem i ho servirem ben fred.

Bon profit! :D

Com que a ma mare li va fer vergonya posar
per la càmera, vaig haver-hi de sortir jo XD

PS: Respecte l'entrada anterior, he de confessar que m'han agradat més els whoopie pies que els cupcakes... Com que no duen tan farcit i tenen menys pa de pessic són més lleugers. Així et quedes amb ganes de repetir!

Whoopie pies de xocolata

Per fi avui he acabat els exàmens! Ja sóc lliure! ^0^
Quan he arribat a casa el primer que he fet (a part de tirar la motxilla amb els apunts per sobre el llit de qualsevol manera...) ha estat posar-me a la cuina! Havia de preparar uns pastissets per un aniversari! :D
Fa temps va ser l'aniversari de la meva amiga Maria, però com que tothom estava enfeinat per culpa dels exàmens no vam poder celebrar-ho com tocava. Per aquest motiu avui us presento aquests whoopie pies que he fet festejar-ho ^^

Els whoopie pies són uns pastissets en forma de sandvitx que tenen origen a l'est d'Amèrica del Nord. Espero que els fanàtics dels cupcakes em perdonin pel que diré: personalment, els whoopie pies em recorden als cupcakes, però simplement els veig amb una presentació diferent. Ambdós duen alguna crema de mantega o buttercream com a farcit i estan fets com amb una base de pa de pessic. Espero, però, no haver ferit sensibilitats amb aquesta afirmació.
Originàriament, els whoopie pies estaven fets amb un pa de pessic de xocolata i duien una crema de mantega amb sabor a marshmallow (és sabor a "Nube"). Se'ls atribueix la creació als Amish; tres estats d'Amèrica se n'atribueixen l'origen, però encara no hi ha res clar XD Si en voleu saber més podeu llegir-ho aquí.

Com que li tinc una mica de mania a la crema de mantega (simplement m'esgarrifa la quantitat de sucre i mantega que duu) i creia que la nata no m'aguantaria fins l'hora de degustar-los, he farcit els whoopie pies amb Nutella.

Ingredients (per unes 20 parelles):

• 175 g de farina tamisada
• 120 g de sucre glass
• 100 g de mantega a temperatura ambient
• 2 ous
• mig sobre de llevat en pols
• 30 g de cacau en pols tamisat
• nutella per farcir

Procediment:

1. Per començar hem de preescalfar el forn a 180ºC i preparar les safates del forn; en necessitarem dues i les haurem de cobrir amb paper de fornejar.
2. A continuació, desfarem la mantega i la batrem amb el sucre fins que estigui lleugerament espesa, aproximadament durant 5 min. Llavors afegirem els ous d'un en un, i batrem bé després de cada addició.
3. Seguidament afegirem la farina, el llevat i el cacau i ho mesclarem bé fins obtenir una massa homogènia.
4. Després haurem de posar els cercles de massa sobre el paper vegetal. Per fer-ho podem usar una màniga pastissera; però si ho preferiu poder fer-ho amb una cullera. Només haurem d'agafar amb una cullera una mica de massa, posar-la sobre el paper i amb una altra cullera neta (mullada amb aigua tèbia) aplanar la bola de massa i distribuir-la fins obtenir un cercle ben maco. Haurem de ser previsors i deixar prou espai entre els cercles ja que és una massa que després s'infla; per això seria convenient deixar-hi uns dos dits de separació.
5. Un cop tinguem els cercles de massa preparats els fornejarem durant 10 min. El meu consell és que s'enforni una safata primer i una altra després. Quan estiguin cuits retirarem el paper de la safata i els deixarem refredar.
6. Un cop freds, els desenganxarem del paper, untarem cada meitat amb nutella i els taparem. Els podem decorar amb sucre glass, amb glassa, amb "xurrets" de xocolata, amb confeti...

Bon profit! :D

Zwiebelkuchen

Per fi és dijous! Aquesta setmana se m'ha fet eternaa... Avui al matí he fet un examen que duia setmanes preparant. Han estat unes setmanes llargues, monòtones i molt avorrides (tot el dia pensant en catalitzadors, condicions de reaccions, reactius i productes...!). Feia dies que esperava aquest moment: haver fet l'examen i posar-me a la cuina per embrutar-me sencera fent alguna coca o alguna cosa similar.

Així que he agafat el meu "llibre rosa" (anomeno així al llibre Pasteles, pastas, galletas, merengues, ... de Caroline Brethon) i he buscat la coca que tingués el nom més raro per així amassar la pasta i pensar en els científics que donaren nom a grans reaccions químiques  orgàniques industrials (Ziegler-Natta, Wacker-Hoechst, Amoco, Dow, Halcon, OXO, ...)

La meva elecció ha estat una coca de cebes anomenada Zwiebelkuchen (és difícil trobar un nom més raro, no?). És una coca d'origen alemany que se la relaciona amb les festes de la collita del vi (Weinfeste) i és molt popular prendre-la en Setembre i Octubre.

És recomanable menjar-la calenta, acabada de fornejar i se l'acostuma a acompanyar amb una mica de vi.

L'espècia que porta, batafaluga/gra d'anís, li dóna un toc molt peculiar. És molt recomanable :)

Ingredients (per un motlle 26x32 cm):

• per la massa:
• 4 cullerades de llevat sec
• 3 cullerades d'oli d'oliva (més extra per greixar la plata)
• 400 g de farina de força
• 1 culleradeta de sal
• per al farcit
• 50 g de mantega
• 2 cullerades d'oli d'oliva
• 600 g de cebes ben picades
• 1/2 culleradeta de batafaluga o gra d'anís
• sal marina i pebre negre
• 300 ml de crema agra (jo no n'he trobat pel barri, així que he posat nata per cuinar)
• 3 ous
• 1 cullerada de farina
• 75 g de bacó, picat

Procediment:

1. Per la massa, hem de dissoldre el llevat en 225 ml d'aigua tèbia. Hi afegirem l'oli d'oliva i reservarem. Seguidament, tamisarem sobre un bol gros la farina i la sal. Farem com si fos un volcà i al centre hi addicionarem els ingredients líquids, sense deixar de remenar. Amassarem la mescla amb les mans i formarem una massa tova. Llavors la passarem en una superfície enfarinada i ho amassarem durant 10 min, fins que estigui tova, llisa i elàstica.
2. Un cop tingui la consistència idònia, la col·locarem en un bol gran lleugerament untat amb oli i la cobrirem amb film transparent. Ho deixarem reposar en un lloc càlid de 1 a 2 hores, fins que dobli la seva mida.
3. Per al farcit, escalfarem l'oli i la mantega en una paella gran. Hi afegirem la ceba, el bacó i la batafaluga, ho salpebrarem i ho courem a foc lent durant uns 20 min; fins que la ceba estigui tova, però no daurada. Passat aquest temps, retirarem la tapa i ho courem durant 5 min més, fins que s'evapori l'excés d'aigua.
4. En un altre bol, mesclarem la crema agra (nata, en el meu cas), els ous, la farina i ho salpebrarem. Un cop estigui homogeni, hi agregarem la mescla de ceba cuita, ho mesclarem bé i ho deixarem refredar.
5. Quan la massa hagi llevat, la passarem en una superfície enfarinada i la pressionarem amb les mans per eliminar-ne l'aire. Untarem la safata de forn que haguem d'enfornar amb una mica d'oli, hi estendrem la massa i ens haurem d'assegurar que els extrems estiguin ben aixecats.
6. A continuació, ho deixarem reposar 30 minuts més, fins que la massa s'infli per algunes zones. Llavors, pressionarem suaument la massa si ha crescut molt en els extrems de la safata i hi escamparem el farcit.
7. Ho courem al forn a 180ºC (prèviament preescalfat) i ho courem de 35 a 40 min, fins daurar. Ho retirarem del forn i ho deixarem refredar almenys 5 min. Ho servirem calentó perquè està més bo.

Bon profit! :D

També aprofito aquesta entrada per retre homenatge a la gateta que avui ens ha abandonat. Sa gata Vella a partir d'avui descansarà en pau.

Tenia una edat incerta (15-16?); era com tenir una iaia fràgil passejant pel patí de casa en versió felina. Era una gata ben dòcil i encantadora, sempre tranquil·la i disposada a deixar-se tocar... Se'm farà estrany tornar per Formentera i no trobar-la a la porta de l'entrada...

Magdalenes de poma

El cap de setmana passat vam anar en Jordi i jo a una magdaleneria que hi ha al centre de Terrassa. Fa mesos, un blog que no recordo va escriure per internet unes molt bones recomanacions del lloc (Magdalenes Cal Tuset) i quan vam tenir l'ocasió, hi vam anar a prendre un tassa de cafè ben calenta i una bona magdalena.
He de confessar que no només vam anar a berenar diumenge a la tarda, sinó que també vam tornar-hi per esmorzar al dia següent! XD Són unes magdalenes gegants i ben bones! Però el millor de tot és que no tenen un preu abusiu (com els cupcakes que valen 2,50) sinó que només valen 2,25! En vaig sortir ben enamorada! :D
I en Jordi també... És per això que avui li he fet unes quantes magdalenes de poma per tenir-lo ben content ^^

Ingredients (per a 16 magdalenes grosses i 6 mitjanes):

• 3 ous
• 250 g de sucre
• 250 ml d'oli de girasol
• 250 ml de llet
• 2 cullerades de ratlladura de llimona
• 350 g de farina
• 1 sobre de llevat
• 3 pomes (una ha d'estar triturada, l'altra tallada a trossos petits de forma irregular i l'última en làmines, per decorar)

Procediment:

1. Per començar hem de preescalfar el forn a 200 ºC amb calor a dalt i abaix. Llavors hem de batre els ous amb el sucre, fins que veiem que es dobla el seu volum. A continuació, hi afegirem l'oli i ho homogeneïtzarem. Llavors li aboquem la llet amb la ratlladura de llimona i ho tornem a mesclar. Finalment, li afegim el sobre de llevat i la farina, prèviament tamisats. Ho hem de batre tot fins que tinguem tots els ingredients integrats i una massa homogènia. (La massa d'unes bones magdalenes ha de contenir molt aire pel que és molt convenient batre durant molta estona. Fins i tot després d'afegir-hi la farina, es pot donar un batut d'un parell de minuts a tota velocitat per tal que la mescla final contingui més aire i així les magdalenes pugin més i siguin més esponjoses).
2. Després haurem de pelar les tres pomes. Una poma la triturarem amb la batedora i la segona la tallarem a trossets ben petits. Llavors les afegirem amb una espàtula de goma a la massa anterior i la mesclarem bé. La tercera poma restant l'haurem de tallar en fines làmines; ens servirà per decorar.
3. El truc per a que pugin les magdalenes és posar els papers de paper dins de motlles de flamera metàl·lics (o bé aquells recipients metàl·lics específics per a fer magdalenes); així es conserva i s'aprofita millor l'escalfor del forn. Llavors haurem de posar la massa en cadascun dels motlles (mai s'ha d'omplir més de 3/4) i els coronarem amb unes quantes làmines de poma i una bona cullerada de sucre.
4. Finalment ho haurem de coure tot al forn durant 35-40 min (ara a 180 ºC; jo les he tingut gairebé una hora). Per saber si les magdalenes estan cuites les haurem de punxar amb un escuradents (però mai abans d'haver-nos esperat el temps de cocció, ja que sinó perdrem l'escalfor i les magdalenes no pujaran). Si no sortís net, hauríem de deixar-les uns minuts més.

Bon profit! :D

PS: En Directo al paladar van penjar uns quants consells que són infal·libles.