Aquest matí, després de llevar-me m'ha vingut la iaia i m'ha demanat que fes crema de sant Josep. N'ha vist al forn de pa i li ha fet molta gola. Així que no m'he pogut negar als desitjos de la meva iaia.
M'he dirigit al llibre de cuina catalana que em vaig comprar al mercat de Sant Antoni. El llibre en qüestió és "Cuina Catalana" de l'Anna Maria Calera, feia dies l'havia vist nou en una llibreria i l'havia afegit a la llista mental de llibres que vull. Així que quan vaig veure al mercat que la primera edició tenia encara més receptes (però menys fotos) vaig saber que aquell era encara millor que el nou. I me'l vaig comprar immediatament, hahaha.
 |
| M'hauria encantat presentar la crema amb la típica capa de sucre cremat,però he arribat tardíssim de la uni i si volia dinar amb tothom, havia de prescindir-ne ^^" |
Ingredients (per a 5 cassoletes):
- 4 rovells d'ou
- 500 ml de llet
- 5 cullerades soperes plenes de sucre
- 2 culleradetes de cafè plenes de midò (jo he posat farina de blat de moro)
- pell d'una llimona
- 1 cullerada sopera plena de canyella en pols
Procediment:
- En un pot i en fred batrem bé els rovells, i hi tirarem el sucre i la llet, junt amb el midó que, prèviament haurem deixat amb una mica de llet freda.
- Ho passarem pel xinès a fi que no quedi cap grumoll; hi afegirem la pela de llimona i la canyella.
- Posarem el pot al foc i l'anirem remenant contínuament. Abans que comenci a bullir el traurem del foc, ja que en cas contrari es podria negar. (Just abans de treure'l veurem que s'ha espessit lleugerament i quan ho retirem del foc s'espessa una mica més).
- Treurem la pela de llimona i abocarem la crema en una plàtera (en el meu cas l'he servit en cassoletes de fang, les típiques on es serveix crema catalana) i l'empolsarem de canyella en pols o bé hi cremarem sucre.
Bon profit! Feliç dia del Pare i felicitats també a tots els Joseps, Peps, ... :D
16 comentaris:
Que bona aquesta crema Laia!
Segur que posant la canyella en pols ha de sortir boníssima i amb aquesta galeta per anar-hi sucant la crema... mmmm, que bo! :)
Feliç dia de Sant Josep guapa! Una abraçada!
La crema catalana és bona de totes maneres, cremada i sense cremar...i aquesta sembla deliciosa! Una abraçada Laia!
M'agrada la teva crema, Laia! Sembla molt suau!
Quina delícia!! M'encanta la crema catalana!! Tan és que estigui cremada o sense cremar!!! Cap a dins! hehehe
Feliç dia de Sant Josep! ^^
M´agrada moltíssim la crema!!! I segur que estava molt bona per
l´aspecte! Et felicito Laia!
què seria sant Josep sense crema? la recepta s'assembla molt a la que fem la meva família
Me encanta la crema catalana, seguro que está muy buena. Acabo de conocer tu blog y me gusta, me quedo como seguidora y tr invito a visitar mi blog.
Besos
Cocinando con Montse
que rico!!
Me encantan los postres en crema.
Acabo de descubrir tu blog, me quedo de cocinera ya mismo! :D
un saludo!
Que delicia de crema, guapi!
Un Sant Josep sense crema no seria el mateix, tant m`agrada cremada com no, Umm que bona
Petons
Laia tens un blog preciós i unes receptes bonissimes:
Petons
No en tenia ni idea que es digués crema de Sant Josep. Aquest és el postre per exelència!
esperem veure més receptes d'aquest llibre.. aquesta crema té una magnific aspecte...!
Hola, m'agrada força el teu bloc, per això t'he deixat un premi.
Pots passar pel meu bloc a recollir-lo i espero que t'agradi.
Petons. Núria
Boníssima crema catlana. La iaia, segur que encantada.
Impossible negar-se als desitjos de la iaia!
i és que per Sant Josep és considerat gairebé un pecat no fer la crema catalana!
ptns!!
Publica un comentari a l'entrada